Mites sobre les conductes autolesives

Algunes de les falces creences que hi ha sobre les conductes autolesives són:

• La conducta autolesiva és un intent de manipular

FALS. Tot i que algunes persones han après que l’única manera de rebre alguna mena d’atenció per part d’altres persones és incórrer en conductes com les autolesions no suïcides, el fet que s’autolesionin no vol dir que siguin manipuladores. El que sí que vol dir és que necessiten algun tipus d’atenció i que encara no han après estratègies més adaptatives que els ajudin a aconseguir-la. 

• L’autolesió no suïcida és una conducta patològica i irracional

FALS. Tot i que les autolesions poden semblar incomprensibles per algunes persones, tenen sempre un propòsit important en el moment en què es produeixen i, per això, no és una acció irracional. Les persones que s’autolesionen ho fan normalment per sentir-se millor o per aconseguir un alleujament emocional immediat, tot i que després pugui tenir conseqüències negatives a llarg termini. 

• L'autolesió és un senyal d’alarma de la persona que es vol suïcidar

FALS. En principi, l’autolesió no suïcida és una conducta que es fa sense intencionalitat autolítica, és a dir, sense intenció de provocar-se la mort. És una manera poc saludable de fer front al malestar, per manca d'estratègies més saludables i beneficioses. Tanmateix, és cert que hi ha molts estudis que confirmen que l’autolesió no suïcida és un factor de risc per al suïcidi, és a dir, que quan una persona s'autolesiona de manera freqüent i greu, sol estar en risc de desenvolupar idees de suïcidi, que poden portar-la a fer algun intent de suïcidi. 

• Autolesionar-se implica tenir un trastorn mental 

FALS. Aquestes conductes no sempre es produeixen en el context d’un trastorn mental. De fet, cada cop més s’observen en la població no clínica i, en molts casos, es pot intervenir des d’un àmbit no especialitzat en salut mental. En les darreres dècades, hi ha hagut un increment de les autolesions no suïcides entre els nois i noies sense cap diagnòstic de salut mental, com una manera d’expressar el malestar.

• Autolesionar-se no és un problema; molta gent ho fa 

FALS. Potser moltes persones s’autolesionen – fins i tot pot ser que en coneguis alguna que ho fa– i no tenen cap trastorn o problema de salut mental, però l'autolesió no és una manera saludable d’afrontar el malestar. Encara que pugui semblar que serveix a curt termini, recórrer a aquesta estratègia a mitjà i llarg termini pot tenir conseqüències molt problemàtiques, i impedeix que la persona pugui aprendre estratègies més saludables. 

• Cal resoldre els problemes del passat per deixar d'autolesionar-se

FALS. No hi ha cap raó per pensar que s’ha d’esperar a superar totes les experiències negatives del passat abans de deixar d’autolesionar-se. De fet, deixar d’autolesionar-se pot ajudar a començar a resoldre la resta de problemes.

• Les autolesions no suïcides són una manera de cridar l’atenció

FALS. Les persones s’autolesionen per raons molt diverses, i moltes d’elles amaguen les autolesions per no ensenyar-les. En una mateixa persona, fins i tot, poden variar els motius i la manera d'autolesionar-se amb el temps. 

• Autolesionar-se és una cosa d’adolescents

FALS. No, l'autolesió no suïcida com a mecanisme d'afrontament del malestar pot ser present a qualsevol edat, però és cert que és més freqüent entre persones adolescents i joves adultes.

• Les autolesions no tenen conseqüències a curt termini

FALS. Les conseqüències d'autolesionar-se poden produir-se tant a curt termini com a llarg termini, i aquestes últimes poden ser les més greus. A curt termini, és una conducta que pot ser estigmatitzant, a més d'afectar les relacions socials i interpersonals, ja que impliquen aïllament, sentiments d'incomprensió, preocupació i malestar en l'entorn social i familiar, etc. Entre les conseqüències a llarg termini, a més de la cronificació d'aquestes conseqüències immediates, destaca el fet que l'autolesió pot convertir-se en la manera habitual d'afrontar el malestar, la qual cosa impedeix aprendre estratègies més adaptatives, i tot el que això implica. D'altra banda, hi ha el risc que a aquesta conducta autolesiva s’associï a problemes més greus, com el desenvolupament d'idees de mort.