Senyals d’alarma de les conductes autolesives de risc
En molts casos, les conductes autolesives poden ser esporàdiques i, per tant, no complir els criteris de gravetat per establir un diagnòstic clínic o mèdic; però l’increment en la freqüència i l’ús de diferents mètodes poden ser variables d’un pronòstic negatiu. Per això, una detecció i una intervenció precoç poden ser de gran utilitat per evitar que la conducta autolesiva esporàdica esdevingui un problema de salut.
En aquest sentit, prestar atenció a algunes senyals d’alarma que ens poden fer sospitar que una persona s’està autolesionant és crucial per identificar el problema en les fases primerenques.
Alguns d’aquests senyals són:
- Tenir lesions contínues que no es poden explicar (talls injustificats, cremades, rascades o cops).
- Portar roba que no és adequada per a la temporada o per la temperatura, com ara jerseis a l'estiu.
- Negar-se a fer activitats que impliquin canviar-se de roba (gimnàstica, natació).
- Fer servir embenats de manera habitual.
- Mostra o verbalitzar idees relacionades amb l’autolesió (dibuixos, converses amb companys, etc.).
- Necessitar privacitat de manera freqüent.
- Portar al damunt o trobar amagats objectes que tallin (fulles d’afaitar, trossos de vidre, tisores, ganivets...).
- Passar molt de temps al bany o l'habitació.
- Trobar restes de sang a les escombraries.
És important destacar que els senyals d’alarma són útils per a la detecció de possibles situacions d'autolesió, però la seva presència no implica necessàriament que aquella persona s’autolesioni. Es considera un problema quan la conducta autolesiva es converteix en una rutina freqüent.
