Preguntes i respostes

Per abordar les autolesions no suïcides, és crucial implementar intervencions socials i comunitàries.

Les dones, les persones LGBTIQA+ i les persones amb autisme són alguns dels grups amb més risc de tenir una conducta autolesiva no suïcida.

Les xarxes socials no causen directament les conductes autolesives, però poden incrementar el risc en certs adolescents i en determinades situacions.

Aquestes conductes no sempre es produeixen en el context d’un trastorn mental. De fet, cada cop més s’observen en la població no clínica i, en molts casos, es pot intervenir des d’un àmbit no especialitzat en salut mental.

Tot i que les autolesions poden semblar incomprensibles per algunes persones, tenen sempre un propòsit important en el moment en què es produeixen i, per això, no és una acció irracional.

Tot i que algunes persones han après que l’única manera de rebre alguna mena d’atenció per part d’altres persones és incórrer en conductes com les autolesions no suïcides, el fet que s’autolesionin no vol dir que siguin manipuladores.