Cuidar preservant els drets i l'autonomia de les persones
Resum
El Parc Sanitari Sant Joan de Déu, històricament i de manera continuada, revisa els seus procediments amb la intenció d'alinear-los amb els corrents humanistes més actuals i promoure els drets i l'autonomia de les persones ateses. En són alguns exemples l'aplicació de la Norma Libera-Care, el model Housing First, que atorga especial importància a l'entorn físic per a la recuperació de la persona, i la psicologia humanista de Carl Rogers. L'objectiu d'aquest esforç és augmentar el benestar general de la persona que atenem.
Un element facilitador en la implementació d'aquests models humanistes, en el cas de la nostra institució, ha estat la progressiva capacitació dels equips professionals, però també de les persones ateses, l'opinió i la participació de les quals durant tot el procés de recuperació ha passat a primer pla.
La gestió organitzativa del procés assistencial també està alineada inequívocament amb aquesta visió i funcionament, que situa la persona al centre de la seva àrea d'intervenció amb totes les seves dimensions humanes, entre les quals estan els seus drets, les necessitats i les capacitats. Així, al voltant de la persona atesa, i amb una relació bidireccional, hem de col·locar les normes, els protocols i els processos de la institució (marc teòric), les intervencions i les tècniques utilitzades (marc pràctic) i el disseny de l'entorn, és a dir, els espais, l'equipament i el personal.
El model humanista posa la persona al centre, respectant la seva identitat singular, la seva dignitat, la seva autonomia i el seu entorn significatiu.
D'aquesta manera, la influència és mútua: de la institució cap a la persona (com en l'enfocament clàssic), però també la persona incideix en la institució (aportació de l'enfocament humanista), perquè opina i, el més important, decideix sobre la seva cura, la planificació i les intervencions. Aquest model, doncs, es basa en el respecte a les dimensions que conformen la persona: la seva identitat singular; la seva dignitat, que no depèn de l'edat, el trastorn, l'estat cognitiu o la discapacitat; la seva autonomia executiva; i el seu entorn significatiu, entre d'altres.
El model de recuperació, un canvi de paradigma en l’abordatge de la salut mental
Aplicant el modelo humanista en hospitalització en salud mental
Un mostra d'aquest model d'atenció és que, des de novembre de 2019, les unitats d'aguts i subaguts del Parc Sanitari Sant Joan de Déu estan certificades com a serveis sense subjeccions per la Norma Llibera Care, que impulsa un nou paradigma de cures individualitzades, motivadores i sense subjeccions. Per a la seva consecució i consolidació va ser i és fonamental el paper de supervisió i integració dels estàndards de qualitat referents del Model Libera Care, definits per indicadors com:
- La formació contínua basada en l'experiència de la persona atesa.
- La gestió de les no contencions.
- Els plans terapèutics i de cures centrades en la persona.
- El coneixement del grau de benestar experimentat per la persona atesa.
Aquest rol de reconstrucció funcional ha suposat la veritable evolució cap al model humanista i la devolució a la persona atesa de tot l'adquirit en aquest temps.
El futur de les cures passa per l’abandonament de les mesures restrictives
L'associació de primera persona ActivaMent Catalunya, que gestiona setmanalment un grup d'ajuda mútua a la nostra Unitat de subaguts, va impartir formació sensibilitzadora al personal sobre apoderament i capacitació, drets i deures, estigma, etc. Això va suposar una veritable palanca de canvi, un bany de realitat del poder positiu o negatiu que la cura exerceix sobre les persones, també emocionalment.
Els plans terapèutics es van veure igualment modificats conforme es va avançar en la consecució d'aquest model, fins a l'eliminació de pràctiques restrictives, i es van reformular, enfocant-los en la prevenció de les alteracions de conducta i emfatitzant les capacitats de la persona atesa i el seu acompanyament constant.
Implementar el model de recuperació en salut mental requereix una revisió constant, amb la implicació dels professionals i l'opinió i valoració de les persones ateses.
Finalment, faltava conèixer de primera mà que tot aquest esforç de revisió funcional i relacional amb la persona era efectiu, i conèixer la seva opinió sobre el benestar o malestar emocional experimentat arran de la nostra cura a la unitat. Com ho vam fer? Mesurant-ho a través de la seva experiència en dimensions reals com l'autonomia, els drets, el benestar emocional i físic i l'autodeterminació. I cal dir que els resultats sobre més de cent usuaris enquestats van ser molt positius, especialment pel que fa a la valoració de la capacitat en l'exercici de l'autonomia efectiva; és a dir, la capacitat de controlar la seva pròpia vida, triar, decidir i assumir les conseqüències de les seves decisions, malgrat les circumstàncies del seu ingrés.
Vull destacar particularment la importància d'aquest últim aspecte, perquè no és gens habitual aquest exercici en un context com el nostre; habitualment, les institucions opten per adoptar funcionaments més paternalistes, que no posen per davant els drets més bàsics i que valoren que poden tenir riscos implícits. Per descomptat, aquesta gestió comporta un esforç de valoració contínua i dinàmica, depenent de l'estat psicopatològic i funcional, del context, de la complexitat de la situació o de la decisió, dels seus riscos, de l'entorn de la persona i de la unitat.
Canvis amb un gran impacte en la persona atesa
En el nostre cas, algunes petites decisions amb molt d'impacte en el moment en què es van prendre són, per exemple:
- Poder tenir accés al telèfon mòbil per mantenir-se connectat amb l'entorn.
- Tenir les peces i pertinences més personals per preservar la identitat i contribuir a la autodesestigmatización.
- Intimitat per poder reflexionar o simplement aïllar-se.
- Sortides terapèutiques o simplement d'oci en un entorn segur, fins i tot en moments de gravetat clínica i funcional.
- Ús diàfan de l'espai de la unitat.
Aquests canvis també contribueixen a enfortir el vincle d'ajuda per a futures crisis o necessitats d'ingrés. Per contra, el clàssic abordatge de les situacions quotidianes des de la restricció i únicament contemplant la beneficència en detriment de l'autonomia, afeblirà aquest vincle i ens allunyarà de la confiança de la persona que atenem.
Aquest bagatge ha permès la modificació del nostre marc pràctic, la manera en què ens relacionem amb els usuaris i, per tant, la manera de cuidar. I, a més, tenim els resultats que ens ofereix l'exploració de l'experiència.
Natalia Kazah Soneyra
La importància de l'entorn físic i humà
Hem de parlar també de l'entorn, físic i humà. L'entorn físic ha de proporcionar confort i confiança. Disposar de llocs no restrictius que, integrats completament en la pràctica, permetin que una crisi emocional o conductual es pugui desenvolupar de manera segura sense passar primer per una mesura restrictiva. Al contrari, espais de ventilació preferiblement oberts i amb significat per a l'usuari. Alguns exemples a la nostra institució són el pati on es pot practicar esport, l'hort on es poden dur a terme conductes alternatives i oposades a l'agitació, o la sala de time out, equipada amb elements de descàrrega física i un sistema d'immersió audiovisual, on es poden gestionar situacions complicades.
Finalment, un dels aspectes més determinants és l'entorn humà: persones simplement «humanes» i dotades de sentit comú, valors i voluntat. No es pot convèncer els integrants que s'ha de pensar o treballar així, sinó que han de creure realment que fan el correcte per a altres persones iguals que ells i que no podria ser d'una altra manera. Hem de capacitar a les persones que atenem, des de l'educació i l'autogestió, per prevenir i reduir situacions de gravetat que puuguin requerir ingressos i més intensitat en els tractaments i cures.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
