Què és una crisi en la comunitat en els casos d'abusos sexuals infantils?
«Hi ha molts tipus d'abusos sexuals. Bàsicament, un abús sexual infantil es pot donar en tres espais:
A l'espai intrafamiliar, que és un espai de convivència.
En un espai de confiança, que és on deixes els teus fills perquè confies que seran ben tractats.
L'espai públic, que és el carrer, el transport públic, etc.
Els casos que succeeixen en els espais de convivència afecten persones concretes, que són les afectades i són molt importants, però no generen una crisi social tret que la figura abusadora sigui una persona molt rellevant. Per exemple, que sigui un professor denunciat per la seva família i que pugui afectar, de forma concreta, el centre on estava fent classes.
Quan es generen crisis socials són els casos que passen en els entorns de confiança, com entitats educatives, de lleure o culturals. En aquests entorns ens trobem amb els "abusadors professionals", és a dir, aquells que aprofiten la seva professió per estar en contacte amb infants.
Aquests casos tenen un impacte devastador perquè tenim les víctimes directes, que són les que han revelat les situacions d'abús, però, d'altra banda, aflora una sospita enorme que hi pot haver més víctimes que no ho han explicat. .
Això genera un malestar immens entre les famílies que formen part d'aquesta comunitat i que estan preocupades per si el seu fill o filla pot ser una d'aquestes víctimes que no ho ha explicat. Alhora, ens trobem altres persones que han conviscut amb la persona abusadora, a la qual els pot unir una amistat o una relació laboral i que han d'enfrontar la incredulitat i el sentiment de culpa de pensar que no s'han adonat de res. És a dir, tenim diferents membres de la comunitat ferits per un fet molt concret com és l'abús sexual infantil. Quan els abusos s'esdevenen entre persones menors d'edat, que ja és 1 de cada 3 casos, tenim, com a mínim, dues famílies enfrontades que poden tenir posicions molt antagòniques, fins i tot arribar a expressar que estem exagerant i que són coses de nens. És clar, quan es donen casos en zones urbanes grans, pot quedar diluït, però quan succeeix en ciutats mitjanes o petites, o entorns més rurals on tothom es coneix, això és una bomba devastadora que pot canviar per complet la vida del municipi.
També ens trobem amb crisis socials en casos en què l'abús s'ha produït en entorns públics. Això succeeix de vegades per les pròpies característiques del cas. És el que va succeir, per exemple, en el cas de "la manada" de Badalona, que implicava un abús grupal de menors en un centre comercial.
També es generen crisis amb els casos prescrits, moltes vegades relacionats amb congregacions religioses que continuen sent agents educatius. Són casos en què apareixen sentiments molt potents relacionats amb l'encobriment, la mentida... I també cal gestionar els sentiments dels professors que formen part d'aquesta comunitat quan apareixen els casos i que han d'estar emocionalment forts per poder seguir amb la seva tasca educativa i protegir el seu alumnat. Encara que es tracti de casos antics, aquests professors es poden sentir assenyalats, encara que no hagin fet res. És complicat de gestionar».