Per què em boicotejo quan veig que milloro?

La depressió és un dels trastorns de salut mental més prevalents a tot el món, que segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) afecta el 5% de les persones adultes, per a qui la recuperació pot ser un procés complex i prolongat. L'objectiu principal del tractament és aconseguir la remissió dels símptomes i que la persona aconsegueixi la recuperació de la seva funcionalitat en els diferents àmbits de la vida: familiar, social i laboral o educatiu.

Per aconseguir-ho, hi ha diferents abordatges terapèutics a nivell mèdic, psicològic i psicosocial, eficaços per a la depressió lleu, moderada i greu. Però en alguns casos el procés de recuperació pot ser lent i complicat a causa d'una resposta pobra al tractament o bé per altres factors que hi influeixen de manera negativa.

Si bé la millora de l'estat d'ànim és l'objectiu desitjat en aquest procés, algunes persones poden experimentar un fenomen paradoxal conegut com a boicot personal, en què sabotegen el seu propi progrés cap a la recuperació plena. No només tenim por que ens passin coses dolentes, sinó que també tenim por a l'èxit.

Podem tenir por al canvi, encara que sigui millor per a nosaltres, i a sortir de la nostra zona de confort, que en realitat no és tan confortable, però és la situació que estem acostumats a viure.

Encara que resulti estrany, malgrat que desitgem millorar el nostre estat d'ànim, aquesta millora es pot convertir en una situació que, de manera inconscient, podem viure com una amenaça. Així doncs, podem presentar sentiments o conductes que semblen contradir-se amb aquest desig de millora. Tenim por al canvi, al que és desconegut, encara que això sigui millor per a nosaltres, i a sortir de la nostra zona de confort (que en realitat no és tan confortable, però és la situació amb la qual estem acostumats a conviure).

Com es manifesta el boicot personal i per què?

La perspectiva d'abandonar la identitat depressiva pot generar ansietat i resistència al canvi. Però, per què? Després de viure amb depressió durant un període prolongat de temps, pot arribar a formar part de la identitat de la persona. La idea d'enfrontar-se a la vida sense l'etiqueta de «persona depressiva» pot resultar una amenaça, ja que implica haver d'assumir un nou rol que pot resultar un repte estressant.

Hi ha diferents aspectes subjacents que poden desencadenar pensaments i conductes d'autosabotatge:

• Por al canvi. El temor a perdre el rol de persona amb depressió pot generar resistència al canvi positiu. La perspectiva de deixar enrere aquest estat conegut pot generar aprensió al canvi i provocar resistència inconscient al progrés. Fins i tot quan s'experimenta una millora, la ment pot sabotejar els esforços cap a la recuperació per por a afrontar situacions desconegudes.
• Boicot emocional. Els pensaments negatius i autodestructius són comuns en persones amb depressió. Aquests pensaments negatius poden persistir fins i tot quan la persona millora, i manifestar-se a través d'una autocrítica excessiva o l'anticipació de futurs fracassos.
• Boicot conductual. La persona adopta comportaments autodestructius que neutralitzen els esforços de recuperació.
• Autocrítica excessiva i perfeccionisme. A mesura que s'experimenta una millora en l'estat d'ànim, és comú que les expectatives sobre un mateix es tornin més exigents. Aquest augment en l'autoexigència pot conduir a sentiments de fracàs i frustració, si no es compleixen els plans poc realistes que s'han pogut establir. El resultat d'aquest pensament és un cicle d'autoavaluació negativa que es va retroalimentant.
• Compliment irregular del tractament. La falta d'adherència al tractament i no seguir les indicacions dels professionals interfereix negativament en el pronòstic i incrementa el risc de recaiguda.

Com podem superar el boicot personal?

T'indiquem algunes pautes o consells que et poden ajudar a superar el boicot personal:

• Reconeix i accepta aquests pensaments com a part del procés de recuperació. Pots escriure un diari amb les emocions, que t'ajudi a identificar i comprendre els pensaments autodestructius i els seus possibles desencadenants. El primer pas per evitar l'acte sabotatge és prendre consciència dels nostres patrons de pensament i comportament.
• Practica l'autocompassió. No et jutgis durament per les teves imperfeccions. Conrear una actitud compassiva cap a un mateix pot contrarestar l'autocrítica excessiva i fomentar la conformitat amb els canvis. Reconèixer que tots som humans i mereixem amor i comprensió pot ajudar a compensar l'autocrítica excessiva i promoure l'acceptació personal.
• Estableix metes realistes. No aspiris a la perfecció i estableix objectius assolibles. Celebra els petits assoliments diaris. Reconèixer el progrés, per mínim que sembli, pot ajudar a mantenir la motivació i contrarestar l'autocrítica.
• Compta amb el suport d'amics, familiars i grups d'ajuda mútua. Compartir les nostres experiències amb persones de confiança ens ajuda a construir una xarxa de suport valuosa.
• Mantingues un estil de vida saludable. Prioritza l'autocura física, emocional i espiritual. Els hàbits saludables són part primordial dins del procés: fes exercici de manera regular, segueix una dieta equilibrada, practica hàbits d'higiene del son i fes aquelles activitats o aficions que et fan sentir bé.
• No consumeixis tòxics. Les persones que presenten depressió poden recórrer al consum de substàncies addictives a mode d'«automedicació». Això pot proporcionar un fals alleujament transitori dels símptomes que a llarg termini agreuja tant la depressió com el problema de consum de substàncies.
• Segueix correctament el tractament prescrit. L'abandó unilateral del tractament, sense indicació mèdica, s'associa a un increment de les taxes de recaiguda i recurrència de la depressió.
• Busca suport professional. Els professionals et facilitaran eines específiques per contrarestar el boicot personal, segons la teva situació personal i les teves necessitats. 

El camí cap a la recuperació de la depressió pot incloure el fenomen del boicot personal, que pot resultar un obstacle si no el reconeixem i abordem, i pot interferir de manera negativa en el nostre benestar i en el de l'entorn sociofamiliar immediat. No obstant això, mantenir un estil de vida saludable, complir de manera adequada el tractament i adquirir noves habilitats d'afrontament contribueixen a superar aquest obstacle i a continuar avançant cap a una vida plena i significativa.