Preguntes i respostes

Cada vegada més professionals de l'àmbit educatiu han de fer front a aquest fenomen i necessiten saber com afrontar aquests casos cada vegada més freqüents entre població adolescent.

Es disposa de molt poques dades sobre la incidència i la prevalença de les autolesions no suïcides (ANS) abans dels dotze anys, però sí que sabem pels estudis recents que aquesta conducta sol iniciar-se entre els onze i els tretze anys.

Deixar d'autolesionar-se és possible. Quan la conducta és recurrent, és recomanable consultar amb una persona experta.

Quan es detecta el problema, i aquest no és greu, es recomana fer un abordatge més general, que es pot dur a terme en un context no clínic.

Moltes persones adolescents i joves expliquen sovint que s'autolesionen per regular una situació social, com per exemple per  evitar una discussió o per rebre atenció.

Les xarxes socials poden ser un instrument per a la propagació del fenomen de l'autolesió. Sabem que hi ha pàgines i vídeos a les xarxes socials que parlen de l'autolesió.