Pregunta a l'expert

La revisió directa del cos per comprovar l’existència de noves autolesions és quelcom que pot ser molt intimidant o estressant per a l’adolescent que s’autolesiona. Algunes vegades és necessari i inevitable, com quan les persones que s’autolesionen estan hospitalitzades o ateses en un context clínic- assistencial. Aquestes observacions s’enquadren en les cures d’infermeria i les duen a terme professionals sanitaris.

Probablement, es deu a diversos motius. Un d’ells té a veure amb el canvi en la manera de relacionar-nos en les últimes dècades. L’ús de xarxes socials com a instrument de socialització pot ajudar a la propagació de l’autolesió entre els joves. També, en els darrers anys, l’autolesió ha estat més freqüent en sèries de televisió i cançons dirigides als joves, la qual cosa pot haver contribuït a una certa normalització d’aquest tipus de conductes.

Descobrir que la teva filla o fill s’autolesiona pot ser quelcom molt difícil de digerir i d’entendre. A l’hora de parlar-ne, és recomanable que puguis explicar-li com et fa sentir això, que ho facis de la manera més tranquil·la possible (intenta no discutir o culpabilitzar) i que intentis saber com se sent el teu fill o filla amb l’autolesió (com se sent abans i després de fer-ho). Darrere de l’autolesió pot haver-hi cert malestar o també dificultats emocionals, per la qual cosa és important que li facis saber que no està sol.

Les xarxes socials poden ser un instrument per a la propagació del fenomen de l’autolesió. Sabem que hi ha pàgines i vídeos a les xarxes socials que parlen de l’autolesió. Això fa que sigui molt probable que la majoria dels joves sàpiguen què és. No obstant això, les xarxes socials també són una oportunitat per poder ajudar aquells joves que s’autolesionen o que estan en risc de fer-ho. Existeixen algunes pàgines web amb informació contrastada sobre l’autolesió, com answers.cat. Conèixer-les podria ser de gran ajuda.

Si una amiga t’explica que s’està autolesionant, això suposa una mostra de confiança, per la qual cosa l’hauries de fer servir per convèncer-la que sigui ella mateixa qui ho expliqui als seus pares o a alguna persona adulta que la pugui ajudar. Algunes vegades és més fàcil començar explicant-ho a una orientadora escolar, al tutor o tutora, al psicopedagog, etc., i posteriorment, aquest professional la pot ajudar a explicar-ho als pares, que sempre haurien d’acabar estant informats, tot i que no sempre són els primers a saber-ho.

La influència del grup a aquesta edat és molt elevada. Per a una adolescent, ser acceptada socialment pot ser una de les seves principals necessitats. Això passa tant en adolescents excessivament dependents, com en adolescents no dependents. Per això, moltes vegades s’observen conductes d’imitació.

Sabem que existeixen diferents tipus d’autolesió. Algunes són més severes que altres. Alguns estudis indiquen que les noies s’autolesionen més freqüentment (sobretot en el context clínic), ho fan utilitzant mètodes més diversos i és més probable que facin servir els talls com a mètode d’autolesió. Els nois s’autolesionen amb menys freqüència i fan servir uns altres mètodes. Per tant, sí que existeixen algunes diferències entre nois i noies.

Molts joves expliquen que s’autolesionen per regular una situació social (per exemple, evitar una discussió, rebre cures…). Malgrat que això pugui semblar una manipulació, és preferible valorar els factors que han precipitat aquesta autolesió i les conseqüències a curt termini (per exemple, si existeix algun reforç) en cada cas concret. No obstant això, cal destacar que la majoria de les vegades, l’autolesió té a veure amb una manera disfuncional de gestionar les mateixes emocions.

La tricotil·lomania, malgrat que pot comportar un dany físic, no es considera una autolesió. Habitualment, en la tricotil·lomania hi ha un component compulsiu i, en la majoria de les ocasions, aquesta conducta es fa sense ser-ne gaire conscient. L’autolesió constitueix un fenomen diferent i és important diferenciar-la d’altres conductes similars, ja que el tractament és diferent.

Per gestionar les autolesions existeixen diferents abordatges que es poden dur a terme, des dels més generals als més especialitzats. Quan es detecta el problema, i aquest no és greu, es recomana abordatges més generals, que es poden realitzar en un context no clínic. En aquests casos poden ser eficaces teràpies de suport de tipus generalista, com intervencions de disminució de l’ansietat, entrenament en tècniques de solució de problemes, tècniques de mindfulness, etc.