Mites sobre el trastorn bipolar

El trastorn bipolar o trastorn afectiu bipolar (TAB) afecta els mecanismes que regulen l'estat d'ànim. Cada persona és diferent, però se solen alternar períodes emocionalment molt alts (amb símptomes com l'eufòria, l'exaltació, la irritabilitat, la hiperactivitat, la verborrea, l'augment de plans, la disminució de necessitat de son i l'autoestima alta), amb períodes molt més baixos (amb símptomes depressius com la tristesa, la desesperança, l'aïllament i la desmotivació). També hi ha sovint períodes d'estat d'ànim «normal» entre aquests episodis. 

A part de l'afectació pròpiament en l'ànim, també hi ha canvis importants en aspectes com ara el nivell d'energia i d'activitat o la capacitat de concentració. El que defineix que aquests canvis constitueixin un trastorn bipolar té a veure amb la durada i la gravetat dels símptomes.

Trastorn bipolar: què és i com viure-hi

Llegeix més

Hi ha alguns mites estesos entre la població que no ajuden a tenir una visió ajustada del que és i del que implica tenir un trastorn bipolar. A més, aquestes falses creences contribueixen a estigmatitzar les persones que viuen amb aquest trastorn. Alguns d'aquests mites són:

1. Les persones amb trastorn bipolar canvien d’humor constantment: al matí poden estar contentes i al cap de dues hores molt tristes o enfadades.

FALS. Si bé algunes persones amb trastorn bipolar poden tenir canvis emocionals molt ràpids, no és el més freqüent. Quan parlem de canvis tan sobtats d'ànim sovint ens estem referint a un fenomen més conegut com a «inestabilitat emocional», més relacionat amb la personalitat i les dificultats que tenen algunes persones per gestionar les emocions davant de fets estressants o frustracions diàries. En cap cas es tracta de menystenir el malestar emocional, però habitualment els episodis depressius o d’eufòria, també anomenats hipomaníacs o maníacs en funció de la seva repercussió, solen durar més d’una setmana, fins i tot mesos, i provoquen una dificultat important per mantenir la funcionalitat en tot els seus vessants (social, familiar, laboral, etc.).

2. Les persones amb trastorn bipolar són persones inestables per definició.

FALS. Hi ha diversos tractaments que són bastant efectius per a moltes persones amb trastorn bipolar, que els ajuden a fer una vida comparable a persones sense cap trastorn mental. Alhora, cada persona pot manifestar una gravetat diferent en les manifestacions dels símptomes del trastorn, i n'hi ha que poden comptar els episodis que han tingut amb els dits d'una mà. Això depèn de múltiples factors, alguns biològics i individuals i d’altres més relacionats amb les circumstàncies socials i l'entorn, però en tot cas, no hi ha un prototip de persona estable i inestable en aquest trastorn. Hi ha persones amb trastorn bipolar extremadament estables emocionalment i funcionalment i persones que no tenen trastorn bipolar profundament inestables.

3. Les persones amb trastorn bipolar tenen múltiples personalitats.

FALS. Les persones amb trastorn bipolar tenen la seva personalitat, i com tothom, tenen dret a evolucionar i fer canvis longitudinalment. Possiblement, algunes pel·lícules o llibres hagin pogut causar confusió amb el trastorn d'identitat dissociatiu, conegut com a trastorn de personalitat múltiple en classificacions diagnòstiques anteriors. En tot cas, no es tracta del mateix diagnòstic, i les persones amb trastorn bipolar no tenen diversos personatges ni personalitats dins seu.

Els trastorns mentals al cine i a les sèries

Ir al artículo

4. Les persones amb trastorn bipolar poden perdre el control fàcilment i fer-se mal o fer mal als altres.

FALS. Si bé és possible que una persona pugui perdre el control, sobretot en un episodi agut, no és un fet, ni de bon tros, definitori. Si haguéssim de pensar en moments d'especial fragilitat, sí que les persones amb trastorn bipolar són un dels col·lectius de persones diagnosticades amb més risc de suïcidi. Això té relació amb els períodes de clínica depressiva, que poden ser greus i prolongats. Malgrat això, s’ha treballat molt en les últimes dècades per oferir millors tractaments a les persones que tenen depressió, des de diversos vessants (farmacològic, psicològic, ocupacional, etc.) i es mantenen les campanyes de prevenció del suïcidi.

Hi ha persones amb trastorn bipolar molt estables emocionalment i funcionalment i persones que no tenen trastorn bipolar profundament inestables.

5. Si tinc un familiar amb trastorn bipolar, és molt probable que jo també el desenvolupi.

FALS. El trastorn bipolar és un trastorn amb una agregació familiar objectivada i s'han detectat alguns factors genètics que podrien explicar-ne parcialment la seva aparició. Dit això, en cap cas es tracta d’una malaltia genètica i és impossible preveure'n l'aparició, encara que hi hagi diverses persones afectades en una mateixa família. No ha de ser agradable (i tampoc s’ha demostrat que sigui útil) viure interpretant constantment de manera negativa i vigilant les emocions que com a éssers humans tenim dret a sentir: tristesa, alegria, ganes de fer coses, comprar-nos un caprici, etc.

A més, els factors genètics no els podem controlar. En cas d'arrossegar una preocupació relacionada amb la possibilitat de desenvolupar un trastorn bipolar perquè hi ha persones afectades a la nostra família, podem intentar promoure i cuidar alguns factors protectors, com ara: 

• Tenir un estil de vida saludable.
• Desenvolupar estratègies per manegar l'estrès.
• Mantenir relacions socials i de suport.
• No consumir substàncies psicoactives (i entendre les possibles conseqüències). 

6. El trastorn bipolar és causat pel consum de tòxics.

FALS. Hi ha persones que efectivament desenvolupen un primer episodi maníac o hipomaníac després de consumir substàncies psicoactives. Ara bé, a priori tots podem desenvolupar un trastorn bipolar, i el consum de substàncies psicoactives no és un fet definitori de les persones que tenen aquest trastorn. És cert, però, que evitar el consum de substàncies psicoactives serà un factor probablement protector en cas de tenir certa vulnerabilitat biològica.

Dona, trastorn bipolar i el desig de ser mare

Llegeix més

7. Les persones que estan en tractament per un trastorn bipolar no poden treballar.

FALS. Mantenir el tractament farmacològic de manera regular i amb l'acompanyament i assessorament del personal sanitari augmenta les probabilitats de mantenir una bona funcionalitat global, incloent-hi la laboral. Hi ha molts tractaments de diferents tipus que han demostrat ser efectius per mantenir l'estabilitat, per prevenir episodis, per fer-los menys greus i més curts i per millorar la clínica tant depressiva com maníaca o hipomaníaca. Aquesta efectivitat no és matemàtica ni igual per a tothom, però hi ha moltes persones amb trastorn bipolar vivint plenament en societat, en part gràcies a aquests tractaments. Això no vol dir que totes les persones que tenen trastorn bipolar puguin treballar, però no passa exactament igual amb les persones que tenen altres trastorns o malalties?

Evitar el consum de substàncies psicoactives serà un factor probablement protector en cas de tenir certa vulnerabilitat biològica, però els tòxics no són la causa de desenvolupar aquest trastorn. 

8. A les persones que tenen un trastorn bipolar «se’ls nota».

FALS. L'objectiu, i per sort la realitat en molts casos, és que les persones amb trastorn bipolar estiguin estables. Això no vol dir que no sentin tristesa o alegria, sinó que passen la major part del temps fora dels episodis aguts de depressió i mania/hipomania. Possiblement, si coneixem una persona amb trastorn bipolar que està passant per un procés agut, podrem detectar canvis en les emocions i en la conducta respecte al que és habitual en aquella persona. Ara bé, si la persona pot mantenir-se sense aquests episodis, no hi ha res que es pugui notar ni detectar.