Què es pot fer per prevenir el suïcidi de les persones amb discapacitat visual?

Hi ha diverses accions que es poden dur a terme en entorns clínics i socials per prevenir la conducta suïcida en persones amb discapacitat visual. Algunes recomanacions són:

• Integrar un cribratge de salut mental a les consultes oftalmològiques. Atès que oftalmologia és sovint l'única especialitat que visita la persona, es recomana implementar eines de detecció i normalitzar la conversa a la consulta.
• Identificar moments crítics de risc. Els professionals han d'estar atents, especialment, en el moment del diagnòstic i durant les transicions de funcionalitat en tasques bàsiques de la vida diària, com ara deixar de conduir o no poder llegir de manera independent.
• Fomentar la rehabilitació bàsica primerenca. L'ús d'eines adaptatives com el bastó per al desplaçament o els recursos òptics i tecnològics ajuden a mantenir la connexió social i, alhora, a protegir la salut mental.
• Restaura l'autonomia. Quan millorem la capacitat en el desplaçament i l'accés a l'oci, la cultura, els entorns esportius, acadèmics o laborals, reduïm la sensació de càrrega o dependència, un dels principals predictors de la ideació suïcida.
• Derivar a xarxes de suport i a grups de parells. És bàsic que els diferents professionals treballin de manera coordinada per oferir els recursos necessaris a cada persona.
• Informar i formar els familiars sobre els senyals d'advertiment i de l'alarma de suïcidi.
• Ajudar a evitar l'aïllament social, així com la inactivitat. Aquests són riscos probables en persones amb grans dèficits visuals i, per tant, esdevenen factors de risc per al comportament suïcida.